Gris rutina

Sempre he odiat els septembres. Septembre té un color apagat, com un gris. Té color de gris rutina. Aquest any, no tenia gens de ganes de tornar a començar i, per altre banda, me'n moria de ganes.

Ha sigut un estiu excepcional. Un estiu on he fet tot allò que durant molt de temps havia desitjat: marxar a Anglaterra i estudiar, aprendre dels que realment en saben (sense despreciar als professors d'anglès, eh?). Què puc dir d'aquesta meravellosa experiència? M'ho vaig passar d'allò més bé fent amics de tot arreu, des de la Xina, fins a Argentina, passant per la República Txeca, Rússia, Alemanya, França, Lituania... Per a mi, és una sensació increïble el fet de tenir amics de tot arreu.

Quan vaig tornar, vaig passar un agost més tranquil·let, treballant una miqueta i fent dinerets (arriba un moment que una prefereix guanyar-se "les garrofes" abans que demanar-ho als pares). Un agost que ha passat bastant fugaç.

I arriba l'odiat septembre. Tot i que enyorava la rutina, no tenia ganes de tornar. Però per una altra part, sabia que aquest estiu s'havia d'acabar ja, que havia sigut massa màgic i especial com per fer-lo durar més. I, a poc a poc, l'estiu es tenyia d'aquest color gris rutina.

17 hores

Doncs sí, és la una de la matinada i encara estic llevada, cosa, de fet, no gaire estranya si tenim en compte que és la nit de dissabte-diumenge.

Ara ja és diumenge, i estic a 17 hores d'agafar l'avió que em portarà a Anglaterra, a començar el meu viatge particular, la meva petita aventura.

Avui, (bé, ahir, considerant que va ser dissabte) ha començat a arribar l'enyorança pels de casa i pels amics del poble. Començo ja a aprendre. La primera cosa a aprendre d'aquest viatge és valorar tot el que deixo a casa durant tres setmanes. Sobretot els pares, la germana, els amics més propers, els paisatges (les divines vinyes que tenim al Penedès, les muntanyes que envolten el meu poble...)

Els trobaré molt a faltar, moltíssim. Però, com aquell qui diu, ara m'espera la meva "altre" família a Anglaterra.

Una família força numerosa, per cert. Són una parella que tenen ni més ni menys que 5 fills. I jo, és clar. Serem vuit en una casa, així que la diversió està assegurada en tot moment. Segur que amb prou feines tindré temps d'enyorar-me amb tant de moviment que hi haurà en aquella casa!

I amb això em despedeixo, que em comença a venir aquell mal de panxa dels nervis i aviam si no podré dormir!

Espero que passeu unes bones tres setmanes (que seran les que seré ausent). Cuideu-vos blocaires!

PS: us deixo una foto dels gegants del meu poble que, per sort, no me'ls perdré aquest any!

El meu estiu

Aquest any, desitjava que arribés l'estiu més que mai. L'any passat vaig passar un estiu magnífic, amb bona companya, festes, dies de relax... Però aquest any promet molt. Quin és el motiu?

Feia almenys quatre anys que volia anar a Anglaterra un parell o tres de setmanes, a aprendre anglès, a aprofundir-me en les seves costums. En definitiva, ser anglesa durant un temps. Fins ara no ho havia aconseguit.

El 28 d'aquest mes me'n vaig a Brighton, al sud d'Anglaterra. La ciutat de Brighton està a peu de mar, que em permetrà disfrutar de les seves platges.

La idea em té realment il·lusionada. Per fi, després de tant de temps, podré anar a Anglaterra a "ser una anglesa més". M'hi estaré tres setmanes, amb una família que viu a prop de Brighton, a Saltdean.

El que més il·lusió em fa de tot això, és el fet de marxar relativament sola a un país totalment desconegut per mi. Crec que em farà créixer com a persona i a ser una mica més independent.

De ben segur, però, que serà un viatge inoblidable i alguna cosa bona en treuré.

Nou blog, nova vida?

A vegades em passa que tinc ganes d'escriure. I sovint Ella és el meu primer recurs. Però hi ha vegades que no vull escriure coses que li passen a Ella. Sinó que vull escriure sobre mi. Sobre les meves impressions, les meves vivències, les coses que em passen i les que vull que passin. O simplement, de vegades tinc ganes d'escriure i que Ella no sigui la protagonista. El blog 365contes en va donar l'oportunitat d'escriure un relat on Ella era prescindible. I vaig gaudir molt escribint un conte sobre algú que no era Ella. Per això he creat aquest blog. Diguem que serà un blog més personal, més meu. Un blog on, cada cop que vulgui escriure sobre mi, ho faci. Un blog amb relats inventats, amb relats certs...

Espero que gaudiu d'aquest blog tant com jo gaudiré escribint en ell.