Sempre he odiat els septembres. Septembre té un color apagat, com un gris. Té color de gris rutina. Aquest any, no tenia gens de ganes de tornar a començar i, per altre banda, me'n moria de ganes.

Quan vaig tornar, vaig passar un agost més tranquil·let, treballant una miqueta i fent dinerets (arriba un moment que una prefereix guanyar-se "les garrofes" abans que demanar-ho als pares). Un agost que ha passat bastant fugaç.
I arriba l'odiat septembre. Tot i que enyorava la rutina, no tenia ganes de tornar. Però per una altra part, sabia que aquest estiu s'havia d'acabar ja, que havia sigut massa màgic i especial com per fer-lo durar més. I, a poc a poc, l'estiu es tenyia d'aquest color gris rutina.